Diferents tipus de llet materna
La composició de la llet de cada espècie és diferent i està adaptada a les necessitats de llurs cries. Per exemple, la llet dels mamífers de creixement ràpid es caracteritza perquè és més rica en proteïnes, la dels mamífers de zones fredes perquè és més rica en greixos. La llet humana, en canvi, és més rica en hidrats de carboni que són necessaris pel desenvolupament cerebral superior. És a dir, la llet humana és l’aliment més complet i segur per la cria humana. A més a més la llet humana es va adaptant a les diferents necessitats evolutives del nadó modificant la seva composició i per tant, els seus valors nutritius. Així tenim diferents tipus de llet: el calostre, la llet de transició, la llet madura i la llet del preterme.
- el calostre
Durant l’últim trimestre de la gestació la glàndula mamària acumula en els alvèols una substància: el precalostre format per plasma, immunoglobulines, lactoferrina, sodi, clor i una petita quantitat de lactosa.
Durant els primers 4 dies després del part es produeix el calostre, un fluid groguenc i espès en densitat però amb escàs volum (poca quantitat) (es produeixen entre 2-20 ml. Per toma, suficients per les necessitats del nounat). Aquest calostre és més ric en proteïnes, àcid siàlic, vitamines liposolubles E,A, K, carotens i minerals (com sodi, ferro, potasi,...) que la llet madura però amb menys contingut energètic, lactosa, lípids, glucosa, vitamines hidrosolubles. Just el que el nadó necessita els primers dies d’adaptació al nou món.
El calostre està adaptat per tal de facilitar l’evacuació del meconi, conté enzims intestinals que ajuden a la digestió ja que la lactasa per ex. encara està immadura, te abundants immunoglobulines que cobreixen l’endoteli del tub digestiu evitant l’adherència d’elements patògens (d’aquí un dels elements claus de la presa del calostre durant els primers dies, pel sistema immunitari).
- La llet de transició
És la llet que es produeix entre el 4rt i el 15è dia postpart. Entre el 4rt i 6è dia es produeix un augment molt fort en la producció de llet, l’anomenada “pujada de la llet” que va augmentant fins arribar a un volum entre 600 i 700 ml per dia entre els 15-30 primers dies postpart. Aquesta llet va variant en la seva composició fins arribar a la llet madura.
- La llet madura
És la llet que es produeix a partir aproximadament del primer mes postpart. Es produeixen diàriament uns 700-900 ml/dia durant els primers sis mesos postpart (en el cas del naixement d’un sol nadó, si són dos o més, aquesta quantitat variarà adaptant-se perfectament a la situació).
La composició de la llet madura també va variant al llarg del temps adaptant-se a les diferents necessitats nutritives evolutives del nadó i donant resposta a la quantitat que necessita a cada moment. Quan es comencen a introduir els sòlids (alimentació complementària) la quantitat de llet madura també variarà en funció de com es faci la introducció (de forma brusca, de forma pausada, anul·lant tomes, ...).
Es pot dir que, durant els primers 6 mesos de vida, la llet materna és l’ÚNIC ALIMENT COMPLET que respon a les necessitats del nadó sense necessitat d’afegir-hi cap altra substància (ni aigua, ni vitamines, ni sals, ....). També es te constància que durant el primer any de vida és l’aliment principal del nadó, anomenant alimentació complementària a tot allò que complementi a la llet materna.
Quan la lactància involuciona (deslletament) passa per una fase calostral abans de desaparèixer la secreció de llet. En cada mare, el temps dependrà de les circumstàncies personals (durada de la lactància, ...)
- La llet del preterme
Quan una mare te un part abans de temps (abans de les 38 setmanes de gestació) produeix durant un temps una llet de composició diferent que també s’adapta a les característiques del prematur.
Aquesta llet te més quantitat en proteïnes, greixos, calories i clorur sòdic, també en vitamines liposolubles.
Per això cal tenir en compte que la llet de banc no és apropiada per alimentar un prematur però sí la de la seva pròpia mare.
La llet durant una toma
Com que les dones no tenim dipòsits d’emmagatzament per a la llet aquesta llet canvia de composició d’acord amb el temps d’espera .La llet inicial és més rica en carbohidrats i la llet del final més rica en greixos. Per això és tant important que el nadó pugui mamar tranquil·lament el temps que necessita (cal vigilar aquells casos més atípics: tomes molt llargues, o tomes excessivament curtes) ja que la llet del final és el que l’engreixa. Podríem comparar-lo amb un àpat d’un adult: primer una sopa per “calmar” la gana inicial, després un segon plat i en acabat unes postres amb forces calories.
Els primers dies el nadó necessita molt més temps per “buidar” un pit, potser uns 15 o 20 minuts. Després, un nadó d’uns 3 mesos pot arribar a buidar-lo en 4/5 minuts (mama molt més ràpid i és més efectiu). Però cada nadó te el seu propi ritme. El més important és que prengui tota la llet d’un mateix pit; per tant, un cop hagi acabat d’un pit se li ofereix l’altre per si en vol més o no (a demanda del nadó). Es considera que el nadó ha acabat quan ell mateix es retira del pit.
La llet també modifica les seves propietats en relació a la succió del nadó: intervals entre les tomes, freqüència, durada, intensitat... adaptant-s’hi sempre dins uns límits raonables.
Taula de composició del calostre i la llet madura (Lawrence RA)
|
Component |
Calostre/100 ml. |
Llet madura/100 ml. |
|
Energia (Kcal.) |
58 |
70-75 |
|
Aigua % |
87,2 |
88 |
|
Lactosa g |
5,3 |
7,3 |
|
|
|
|
|
Nitrogen total mg |
360 |
171 |
|
NNP mg |
47 |
42 |
|
Proteïnes totals g |
2,3 |
0,9 |
|
Caseïna mg |
140 |
187 |
|
Alfa lactoalbúmina mg |
218 |
161 |
|
Lactoferina mg |
330 |
167 |
|
IgA mg |
364 |
142 |
|
|
|
|
|
Greixos totals g |
2,9 |
4,2 |
|
Àcid linoleic: (% del total) |
6,8 |
7,2 |
|
Àcid linolenic |
|
1 |
|
C20 i 22 poliinsaturats |
10,2 |
2 |
|
Colesterol mg |
27 |
9 |
|
|
|
|
|
Vitamina A mcg |
89 |
47 |
|
Beacaroté mcg |
112 |
23 |
|
Vitamina D mcg |
-- |
0,004 |
|
Vitamina E mcg |
1280 |
315 |
|
Vitamina K mcg |
0,23 |
0,21 |
|
Tiamina mcg |
15 |
1628 |
|
Vitamina B6 mcg |
12 |
26 |
|
Vitamina B12 mcg |
200 |
4 |
|
Àcid ascòrbic mcg |
4,4 |
4 |
|
Calci mg |
23 |
28 |
|
Magnesi mg |
3,4 |
3 |
|
Sodi mg |
48 |
15 |
|
Potasi mg |
74 |
58 |
|
Clor mg |
91 |
40 |
|
Fòsfor mg |
14 |
15 |
|
|
|
|
|
Coure mcg |
46 |
35 |
|
Iode mcg |
12 |
7 |
|
Ferro mcg |
45 |
40 |
|
Zenc mcg |
540 |
166 |
Comentaris respecte la taula
Parlant dels diferents grups de nutrients....
Hidrats de carboni
La lactosa és el principal hidrat de carboni de la llet i és molt abundant (7,3 g/dl). Proporciona el 40% de la seva energia. És un disacàrid compost per glucosa i galactosa.
La lactosa-sintetasa sintetitza la lactosa, roba aigua de la circulació materna i forma el component aquós de l’aigua. Això produeix deposicions toves, característiques del nadó alletat que faciliten l’absorció del calci, el ferro i altres minerals. La lactosa també afavoreix un ambient àcid en l’intestí del nadó inhibint el creixement de patògens.
Lípids
És el component més variable de la llet humana. La seva concentració varia des dels 2g per cada 100ml en el calostre fins els
Proteïnes
La llet humana conté un percentatge més baix en proteïnes que la resta de llets d’altres mamífers però que és la quantitat adequada pel creixement del nadó. Conté tots els aminoàcids essencials.
Quant a vitamines, minerals i altres substàncies cal dir que conté les quantitats necessàries pel desenvolupament òptim del nadó.
Comparant la llet humana amb la llet de vaca...
Comparant la llet de vaca amb la humana i en relació al calci i el fòsfor veiem que en la llet de vaca les quantitats són més elevades d’aquests minerals però en la llet materna s’absorbeix el 75% del calci ingerit perquè la relació calci-fòsfor és de 2:1 mentre que en la llet de vaca la relació calci-fòsfor és de 1:3. Quant al ferro, en la llet materna s’absorbeix un 50% mentre que en la llet de vaca un 10%, això es degut a una bona biodisponibilitat en l’absorció per l’acció de substàncies com l’acidesa del tracte digestiu, la lactoferrina, la ferritina...
Altres aspectes de la llet humana
- afavoreix la maduració del sistema immunològic del nadó
- proteccions davant al·lèrgies: durant el primer any de vida els nadons alimentats amb llet materna desenvolupen menys asma, rinitis, al·lèrgies a proteïnes... que els alimentats amb llet de fórmula.
Nutrició de la mare lactant
Sembla ser que les mares ben nodrides segreguen quantitats majors a les necessitats del nadó i les desnodrides quantitats suficients. Sols en alguns casos extrems s’ha observat una disminució en el volum de la llet. Hi ha nombrosos mecanismes adequar la llet a les aportacions energètiques que percep la mare. Tot i així es recomana seguir una dieta sana i equilibrada per mantenir la salut de la mare durant el període de lactància.
1. Bibliografia, adreces internet
Þ Lactancia Materna: guia para profesionales. Monografias de
Þ Manual práctico de lactancia materna. ACPAM. Dr. Carlos González
Þ
Þ Dossier I Curs de formació per assessores de lactància materna. Federació Catalana de grups de suport a l’alletament matern.
Þ El arte femenino de amamantar. Ed Pax México.
Þ L’alimentació de la mare i els nens petits. Ed. Portic. CESNID.
Þ Mi niño no me come. Ed. Temas de Hoy. Dr. Carlos González
Þ Guia breu de lactància materna. Alba, lactància materna
Þ Http://www.aeped.es (Asociación Española de Pediatria, foro sobre lactancia materna)
Þ www.Lacmat
Þ www.lalecheleague.org (
Þ www.albalactanciamaterna.org (Alba, grup de suport a l’alletament matern de Barcelona)
Þ www.OMS