RECOMANACIONS DE DIVERSES ORGANITZACIONS (com l’OMS per ex.)

 

·          Fins els 6 mesos l’alletament matern ha de ser exclusiu i a demanda, ni aigua (amb el pit el nen/a no es deshidrata), ni sucs (no els necessita), ni herbes, ni farinetes (al contrari que es pensa no alimenten més), l’únic aliment complet és la llet materna.

·          Es poden oferir altres aliments complementaris a partir dels 6 mesos (pot ser als 5 i mig, o als 7 o 8 mesos).

·          Continuar amb la lactància materna, junt amb els altres aliments, fins que desitgi la mare i el/la nen/a.

·          El pit s’ha d’oferir abans que els altres aliments per a mantenir una bona producció de llet en la mare.

 

 

CÓM SABEM QUAN ESTÀ PREPARAT/DA EL NOSTRE FILL/A PER MENJAR ?

 

Quan...

·          És capaç d’asseure’s sol/a sense ajuda.

·          Perd el reflex d’extrusió, que fa que els/les nens/es expulsin la cullera amb la llengua (és un sistema de seguretat del cos).

·          Mostra interès pel menjar dels adults.

·          Sap expressar gana o que està tip/a amb els seus gestos (obre la boca, o tanca la boca i gira el cap quan no vol menjar...).

 

 

PER QUINS ALIMENTS COMENCEM ?

 

No hi ha cap base científica per recomanar la introducció d’un aliment abans que un altre o d’un tipus d’aliment (cereals, verdures  o fruites...) així com tampoc per recomanar donar-lo a una hora determinada del dia. El que sí recomanen diverses organitzacions és el següent:

·          No donar aliments que poden causar al·lèrgia fins els 12 mesos (llet de vaca i derivats, ou*, peix, soja, cacauets... i qualsevol aliment que causi al·lèrgia a un membre de la família). *introduir-lo abans dels 15 mesos.

·          No donar aliments amb gluten fins com a mínim els 8 mesos (qualsevol que porti blat, ordi, sègol o civada, com per ex.  el pa o les galetes); sempre i quan s’hagin introduït els cereals sense gluten (per ex. L’arròs, ...)i en cas contrari, esperar i començar pels sense gluten.

·          No afegir ni sal ni sucre als aliments.

·          Molt millor si els aliments complementaris són frescos (preferiblement de temporada), i autòctons (en el nostre cas dins la cultura  gastronòmica  mediterrània).

 

CÓM HO PODEM FER?

 

·          De manera gradual i amb molt carinyo.

·          Respectant el ritme del nadó, els seus gustos, estat d’ànim, etc.

·          Introduir els aliments d’un en un separats almenys per una setmana de diferència (per ex. Si decidim començar per la fruita, la primera setmana començarem per la pera, la següent per la poma i així successivament).

·          Cal començar per petites quantitats i anar-les augmentant en funció de la demanda del /de la nen/a.

·          No obligar  al nen/a a menjar.

·          No és necessari, si no es vol, triturar els aliments, es poden aixafar o presentar en forma de petits daus que el nostre fill/a podrà agafar amb les seves mans.

·          Compartint taula amb la família, així veu com tothom menja i és un acte social.

·          Deixant-lo jugar amb el menjar.

 

Bibliografia consultada: Les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S) en la seva 55ª assemblea (16 d’abril de 2002); Academia Americana de Pediatria (A.A.P);Asociación Española de Pediatria (comité de lactancia materna); I curs de formació per a assessores de lactància (gener i febrer 2004); El arte femenino de amamantar de la Liga Internacional de la Leche; Mi niño no me come del dr. Carlos González; La lactancia materna de la dra. Josefa Aguayo-Universidad de Sevilla.