Com comença tot: embaràs, part, primeres hores, primers dies...

 

EMBARÀS

Durant l’embaràs la dona transforma el seu cos adaptant-lo a les necessitats de la nova vida que creix dins seu. També es transformen tots aquells òrgans responsables en la nutrició de l’embrió primer, fetus després i nadó finalment. La placenta és la responsable durant la vida intrauterina de proporcionar els nutrients necessaris per al creixement i desenvolupament del fetus fins a convertir-lo en un nadó capaç de viure fora de l’úter.

Durant tot l’embaràs  els pits es van preparant per alimentar el nadó, les glàndules mamàries creixen en un procés anomenat mamogènesi. Aquest creixement el fomenten l’estrogen, la progesterona i el lactògen provinent de la placenta del fetus i també de la prolactina produïda per la mare.

Durant el primer trimestre ja s’inicien els canvis (augment de les mames, sensibilitat més alta,...) finalitzant en l’últim i tercer trimestre de l’embaràs amb la producció de l’anomena’t pre-calostre.

Al voltant de tres mesos abans del part la lactogènesi de les cèl·lules alveolars inicia la producció de llet però encara no la secreció.

Durant l’embaràs no cal fer cap preparació física de les mames en especial ja que el cos sap perfectament què fer i com fer-ho. El que sí és necessari és mantenir a la mare ben informada sobre els avantatges de l’alletament matern encara que és la dona qui ha de decidir si optar per la lactància artificial o la lactància natural. Per això és fonamental l’educació prenatal, ja que està demostrat que aquelles mares ben informades durant l’embaràs tenen alletaments més llargs i gaudeixen més en la criança de llurs fills/es.

 

PART

Durant el part (que consta de tres fases: dilatació, expulsió i donar a llum) es posen en marxa els mecanismes que faran que es comenci a segregar el calostre i posteriorment la llet.  Què cal fer, doncs, un cop neix el nen/a??

Hi ha una primera fase (les 2 primeres hores de vida) en les quals els nadons estan molt desperts. Cal aprofitar aquestes dues primeres hores per iniciar el primer contacte i posar-lo pell amb pell amb la mare, tindrà la primera experiència amb l’enganxada al mugró. És molt important aquest moment (la impromta) ja que és la presentació del nadó i la mare, el moment de conèixer’s (olor, tacte, calor, batecs del cor, ...). S’ha demostrat que si es col·loca el nadó acabat de néixer en contacte pell amb pell amb la seva mare s’estrenyen els llaços afectius. Si el nadó no és separat de la seva mare durant la primera hora, repta fins el pit i fa una succió correcta, fet que s’ha relacionat amb una major durada de la lactància. El nadó reconeix l’arèola de la mare (que, per això és d’un color més fosc que la resta del pit) i reconeix la seva olor.

El nadó desenvolupa dos tipus de succió: una nutritiva (amb la qual obté la llet que necessita) i una altra la no nutritiva (que serveix per a consol i estrènyer els llaços afectius amb la mare).

 

PRIMERS MOMENTS

Després vindrà una fase d’aletargament que es pot estendre a unes quantes hores (fins a 8 hores o més) en les quals nadó i mare cal que descansin. Més tard ja iniciaran un altre cop el contacte. Per això no aprofitar aquestes primeres hores pot representar retardar les primeres tomes de llet molt de temps.

La mare cal que es posi el nadó al pit tantes vegades com ella cregui (perquè el nadó plora o fa gestos de gana,...). En aquestes primeres tomes caldria que un professional expert en lactància materna observés almenys una toma sencera i orientés a la mare en la posició correcta, diferents posicions per donar el pit (per ex. aquelles mares amb cesària que no poden aixecar-se), i informés a la mare de tot el que cal saber en aquests primers contactes amb llur fill/a.

 

 

Anatomia del pit i fisiologia de la lactància materna

La glàndula mamària humana te tres fases de creixement abans de les de l’embaràs i lactància: en l’ úter ( a partir de les 6 setmanes de vida l’embrió comença a desenvolupar-les); durant els dos primers anys de vida i durant la pubertat.

En la pubertat la mama femenina augmenta el seu tamany, a cops, una és més gran (l’esquerra) que l’altra. En una dona no embarassada la mama madura pesa aproximadament uns 200g. Durant l’embaràs augmenta de tamany i pes fins cap al final de l’embaràs que pesar entre 400 g i 600g. Durant la lactància pesa entre 600g. i 800g. Els pits de la dona adulta són sempre parells i es desenvolupen a partir d’una línia de teixit glandular, la línia làctia. Aquesta línia làctia s’ estén des de l’axil·la fins la ingle. En algunes dones hi ha teixit mamari residual en qualssevol punt al llarg de la línia làctia, així doncs hi ha dones amb hipermàstia, la presència de glàndules mamàries accessòries.

Com és el cos de la mama?

Hi ha dues divisions principals:

A)     el parènquima: és una estructura en forma d’arbre que inclou els conductes( 2mm. de diàmetre), els lobulets i alvèols (0,12mm de diàmetre). Els lòbuls disposats cap al mugró són entre 15 i 20, cada lòbul es subdivideix entre 20 i 40 alveolets i aquests es subdivideixen entre 10 i 100 unitats secretores.

B)      l’estroma: inclou el teixit connectiu, el teixit gras, els vasos, els nervis i els limfàtics

Tot aquest conjunt de conductes alveolars descansen sobre teixit adipós que donen a la mama l’aspecte suau i arrodonit.

 

La pell de les mames inclou el mugró, l’arèola i la pell en general.

La pell conté pèl, glàndules sebàcies i glàndules sudorípares. El mugró és una elevació cònica localitzada en el centre de l’arèola. Encara que molt diferents en tamany els mugrons d’homes i dones són qualitativament idèntics. El mugró conté entre 15 i 25 conductes,  fibres musculars llises, terminacions nervioses sensitives, etc però sense pèl. El mugró està rodejat per  una àrea pigmentada circular: l’arèola. L’arèola te uns 15 mm de diàmetre i augmenta durant l’embaràs i la lactància.  En l’extrem de l’arèola estan els tubèrculs de Montgomery (semblen granets durant l’embaràs i la lactància) on hi ha glàndules lactíferes i sebàcies, importants perquè segreguen una substància que lubrica i protegeix el mugró i l’arèola durant l’embaràs i la lactància.

Imatge d’una mama

 

 


Fisiologia de la lactància materna

Entendre la fisiologia de la LM ajuda a entendre i resoldre la major part de les dificultats que pot trobar una mare durant el període de la lactància.

Tot cal entendre-ho com una interrelació entre el sistema de la mare (la capacitat de fabricar les hormones bàsiques per la producció i ejecció de llet) i el sistema del nadó (la seva succió). De com funcionin aquests dos sistemes dependrà el resultat de la lactància:  la quantitat de llet, la duració de la toma, ...).

 

Sistema de la mare

Sistema del nadó

. control hormonal (prolactina i oxitocina)

. capacitat de succionar (mamar)

. control perifèric (factor inhibidor de la lactància)

. posició i enganxament adequats al pit (bon drenatge)

 

. control de la gana

 

La prolactina és l’hormona clau per iniciar la lactogènesi (producció de llet) mantenir la lactància en el temps.  Els terminals nerviosos de l’arèola envien missatges a la glàndula pituïtària anterior (situada en la base del cervell de la mare); la mare fabrica i envia prolactina. També s’envien missatges per alliberar oxitocina que és necessària per contraure les cèl·lules mioepitelials dels alvèols productors de llet.

Les dones no tenen dipòsit de reserva. Què passa si durant els 4 dies posteriors al part el nadó no mama? Doncs que disminueixen els nivells de prolactina i la producció de llet es deté.

Un cop la producció de llet està establerta tot funciona amb un intel·ligent sistema de retroalimentació: com més succiona el nadó, més alt és el nivell de prolactina en circulació i més llet hi ha. La llei de l’oferta i la demanda.

Quant a l’oxitocina és la que permet la sortida de la llet del pit. La seva producció és sensible a diversos aspectes emocionals que poden influir estimulant o bloquejant la producció de llet. Els signes d’un reflex actiu d’oxitocina són : la sortida de llet quan la mare pensa o observa el seu fill, goteig de llet de l’altra mama durant la succió, sensació de set intensa... però també són aquells que inhibeixen la sortida de la llet: nervis, poca confiança en sí mateixa,... que poden dificultat la sortida de la llet temporalment.

Una bona frase és del fisiòleg de la reproducció sr. R.V.Short que diu “l’oxitocina serveix el menjar d’avui mentre que la prolactina prepara el de demà”

 

 

 

 

 

 

 

 

1.         Bibliografia, adreces internet

Þ       Lactancia Materna: guia para profesionales.  Monografias de la A.E.P. nª5.Asociación Española de Pediatria

Þ       Manual práctico de lactancia materna.  ACPAM. Dr. Carlos González

Þ       La Lactancia Materna. Publicaciones de la Universidad de Sevilla. Dra. Josefa Aguayo

Þ       Dossier I Curs de formació per assessores de lactància materna. Federació Catalana de grups de suport a l’alletament matern.

Þ       El arte femenino de amamantar. Ed Pax México. La Lliga de la Llet Internacional.

Þ       L’alimentació de la mare i els nens petits. Ed. Portic.  CESNID.

Þ       Mi niño no me come. Ed. Temas de Hoy.   Dr. Carlos González

Þ       Guia breu de lactància materna. Alba,  lactància materna

Þ       Http://www.aeped.es (Asociación Española de Pediatria, foro sobre lactancia materna)

Þ       www.Lacmat

Þ       www.lalecheleague.org (La Lliga de la Llet Internacional)

Þ       www.albalactanciamaterna.org (Alba, grup de suport a l’alletament matern de Barcelona)

Þ       www.OMS